
BRAS Myriam (Université de Toulouse-Le Mirail) ; SUDRAT Eric (Calandreta) ;
VERNIERES Marie-Pierre (Calandreta)
Experiéncias d’immersion linguistica tardiva dins las escòlas Calandretas
Las escòlas associativas Calandretas son conegudas per la causida de l’immersion linguistica aboriva coma metòde pedagogic d’ensenhament de l’occitan. Los escolans, los Calandrons, i son “banhats” dins l’occitan tre lor arribada a l’escòla, entre 2 e 3 ans. Lo banh linguistic es assegurat pels adultes, regent(a) e ajuda mairala, amb lo concors, mai o mens afortit, dels calandrons mai ancians de la classa – dins lo cas de classas a mai d’un nivèl, çò qu’es frequent dins las Calandretas – e de l’escòla. Atal, la qualitat del banh linguistic qu’environa los Calandrons se melhora a flor e a mesura qu’avançan dins lor escolaritat, que venon locutors, puèi lectors e escriveires en occitan.
Lo caractèr aboriu d’aquela immersion linguistica es essencial, estent que la plasticitat del cervèl abans 4 o 5 ans condiciona la qualitat de l’aquisicion de la lenga 2, l’occitan, dins de condicions pròchas de las de l’aquisicion de la lenga 1, lo francés en general. Practicar lo metòde de l’immersion aboriva demanda doncas de far dintrar dins las Calandretas pas que de mainatges de mens de 5 ans.
Pasmens, en trenta ans, las experiéncias d’integracion d’escolans en cors d’escolaritat, a 7, 8, 9, o 10 ans, se son multiplicadas. Son aquelas situacions d’immersion non aboriva – que direm aicí d’immersion linguistica ‘tardiva’ – que volèm analisar dins aquesta comunicacion. Estudiam lo percors d’unes escolans en immersion tardiva dins de classas e d’escòlas diferentas. Comparam lor performàncias linguisticas e escolaras amb las dels Calandrons en immersion aboriva. Analisam las consequéncias d’aquelas integracions tardivas al nivèl socio-linguistic, que siá pel dròlle integrat o pel grop-classa.
Las resultas d’aquel estudi mòstran qu’aquelas immersions tardivas son non solament possiblas, mas qu’an d’efieches positius tant pel Calandron en immersion tardiva que per pel grop-classa. Revèrtan mai las condicions d’una immersion vertadièra que l’immersion aboriva al nivèl linguistic (mai de locutors a l’entorn) e sociolinguistic (la lenga es la d’un grop social que fonciona). Per aquelas rasons, aquelas immersions tardivas pòdon pas que demorar excepcionalas, que lor capitada es ligada al grop de locutors ja constituit de mercé l’immersion aboriva. Tòrnan pas metre en question tanpauc los enjòcs de l’immersion aboriva, mas permeton de formular l’ipotèsi que l’immersion tardiva s’apièja benlèu sus una autra mena d’aquisicion.
GOMBERT, J.E. (1990). Le développement métalinguistique. Paris : PUF.
HAGÈGE, C. (1996). L’enfant aux deux langues. Paris : Odile Jacob.
PETIT, J. (2001). L’immersion, une revolution. Colmar : Do Bentzinger.
SINGLETON, D. (2003). « Le facteur de l’âge dans l’acquisition d’une L2 : remarques préliminaires », Acquisition et
interaction en langue étrangère [En ligne], 18.
VACULA Richard (Université Charles de Prague)
La Calandreta Gapiana : son image extérieure et son rôle dans le rayonnement de l’occitan
La présente contribution vise à exposer les résultats de la recherche effectuée en juin 2010 à Gap dans le but d’établir le rôle de l’école bilingue occitane, la Calandreta Gapiana, dans le rayonnement de la langue d’oc. Le sondage présenté s’inscrit dans le cadre plus large de recherches sociolinguistiques portant sur la réception et l’influence des écoles Calandretas en Provence et dans les régions limitrophes.
Les données, rassemblées par la méthode de questionnaires, ont été évaluées de manière quantitative et qualitative. Les personnes liées directement à l’école, c’est-à-dire les parents d’élèves et quelques élèves ainsi que la directrice-institutrice et les deux aides maternelles, ont été questionnées. Une enquête de terrain a par ailleurs été effectuée parmi les habitants de Gap et de ses alentours.
Le sondage mené dans le milieu scolaire tentait de spécifier les différents aspects de l’apprentissage de l’occitan et son utilisation future. Il s’interrogeait surtout sur le niveau de langue acquis et sur les habitudes linguistiques des enfants à l’école et en dehors du cadre scolaire. L’enquête de terrain à Gap visait, par contre, à établir l’image extérieure de l’école et de ses activités dans la région. Un groupe étalon d’habitants de la ville et de ses alentours a été interrogé sur leurs attitudes générales envers l’occitan et l’enseignement en occitan pour aboutir ensuite à des questions portant plus spécifiquement sur la Caladreta Gapiana.
Les résultats de l’enquête, présentés en détail dans la contribution, prouvent un attachement sentimental au dialecte local répandu parmi les Gapençais ainsi qu’une réception plutôt positive de l’existence et des activités de l’école. En effet, le maintien, voire l’extension de la langue, sont considérés comme l’un des facteurs de l’accentuation de l’identité culturelle de la région. La majorité des habitants de la ville et de sa région apprécient la possibilité d’apprendre la langue locale. La plupart ne sont pas personnellement intéressés par l’enseignement donné en occitan, ils sont néanmoins favorables à l’existence d’une telle offre. L’information sur l’existence de l’école bilingue n’est pas générale, elle est toutefois assez répandue et le rôle de l’école est perçu positivement.
Par contre, son impact sur le maintien et le renouveau de l’occitan est jugé limité en raison de plusieurs facteurs dont les principaux sont les effectifs insuffisants et l’impossibilité de poursuivre l’apprentissage en occitan dans les établissements de degré supérieur. Or, du point de vue sociolinguistique, la pratique limitée de la langue en dehors du milieu scolaire constitue le facteur majeur de l’absence de renouvellement de la langue. En effet, si les enfants font preuve d’une bonne maîtrise de la langue occitane – et ceci sans distinction de leur niveau de départ et des habitudes linguistiques de leur foyer –le français reste l’idiome privilégié de leurs activités parascolaires. Ainsi, l’occitan demeure une langue quelque peu hermétique et fortement liée à la scolarité.
BACCOU Patrici (Aprene) ; FERRÉ Xavièr (Aprene)
« Familhas de Lengas » e « Musicas de las Lengas » : del bilinguisme immersiu al
plurilinguisme
Prepausam de presentar los programas, e de balhar d’illustracions cortetas amb d’estraches d’activitatas filmadas en classa.
Las escòlas Calandreta, que concebon l’aprendissatge de l’occitan coma una dobertura al mond, practiquèron, tre lor fondacion, un programa intensiu d’escambis amb los escolans d’autres païses d’Euròpa. An aquela escasença, los regents e los parents constatèron que lo bilinguisme occitan-francés permetriá als enfants de lors escòlas de se comprene aisidament. Èra en particular lo cas quand de ligams èran teissuts amb de pichons Italians, Catalans, Castilhans o Portugueses. Tal coma o pressentiguèt Joan Jaurès en 1912, aquel bilinguisme constituís una vertadièra dobertura cap a l’Euròpa latina.
En voldre anar en delai d’aquel constat, la Confederacion de las escòlas Calandreta endralhèt un trabalh de recèrca e comencèt per metre en plaça una ret de cercaires d’universitats franceses e europencas interessats pel bilinguisme precòç e son desvolopament cap a un plurilinguisme eficaç. En 1992, lo projècte pilòt «Intercompreneson de las lengas latinas» es estat lançat per fin de testar e de desvolopar un dispositiu d’aprendissatge permetent als subjèctes possedissent una o mantunas lengas romanas de comprene un interlocutor parlant una lenga romana que coneisson pas. Dins aquel encastre, lo rescontre amb lo professor Stegmann de l’Universitat de Francfort foguèt decisiu. La descobèrta de sos trabalhs confortèt los regents de las escòlas Calandreta engatjats dins aquel projècte dins lor causida e lor caminament e dubriguèt de perspectivas novèlas. Lo trabalh realizat fins aquí d’un biais empiric dins las classas trapava atal un apièg teoric essencial. En 1996, 15 regents de Calandreta rescontravan lo professor Stegmann per un estagi de formacion a Pau : « Qual ten las lengas ten la clau », l’Institut Latinitas e lo program Familhas de lengas èra nascut. En 2000, un collòqui organizat a Besièrs permetèt una presentacion originala de çò qu’es «Familhas de lengas»: 10 practicians pedagogics èran en dialòg amb los scientifics
La practica dins las escòlas del programa “ Familhas de lengas ” concernís subretot tres camps d’intervencions:
lo camp lo mai instrumentalizat dins las classas es lo de las lengas romanicas : la descobèrta de caduna
e las palancas entre elas.
Las familhas vesinas : lengas celticas, germanicas, eslavas... e qualquas claus de classificacion ;
l’univèrs de las lengas : la riquesa culturala, la diversitat d’expression e la relativitat culturala.
Un autre camp de trabalh que se laura de contunh dins las classas es lo de la comparason e de la descobèrta dels autres dialèctes de l’occitan. Las tendéncias actualas de la recèrca a prepaus del domeni del plurilinguisme son en fasa amb l’experiéncia practica e lo desvolopament d’un trabalh conceptual dins las escòlas Calandreta. Tornam trapar los tres camps d’intervencions dins los camps de reflexions scientifics, notablament lo revelh linguistic, l’intercompreneson e l’apròchi plurilingue. Los programas e los metòds d’intercompreneson que coneissiam foguèron faits mai que mai per un public adult: estudiants, regents, especialistes. Vesèm nàisser pasmens dempuèi un desenat d’annadas (de còps mai) plan de projèctes tocant lo plurilinguisme. Ne presentarem qualques unes. Calandreta desenvolopèt dos conceptes essencials : la lenga vertebrala e las palancas.
Familhas de Lengas s’apièja sus la nocion de lenga vertebrala : es la lenga de referéncia per bastir las palancas cap a las autras lengas de la meteissa familha. Per las lengas romanicas, l’occitan es naturalament la lenga mai en posicion de far de lenga vertebrala : linguisticament, se sarra plan mai del catalan, del castelhan o de l’italian que non pas lo francés.
Lo concèpte de palancas foguèt definit per de regents de las escòlas Calandreta dins las annadas 80. Amb la recèrca e l’estudi de las concordanças e de las regularitats de transformacions ortograficas entre lo francés e l’occitan, los mainatges bastisson d’instruments de passatge d’una lenga a l’autra. En far aquelas comparasons, fargan una aisina intellectuala per melhor comprene sas lengas e ne fan l’esperlongament cap a las autras lengas. Las palancas s’aprenon pas coma de règlas, mas se practican coma de recurréncias utilas. Aquesta aisina, balhada plan-planet a partir de la classa de CP pel domeni occitan-francés, s’agusa pauc a cha pauc e es aplicat a las lengas romanicas.
Las Calandretas bastisson dempuèi 30 ans una proposicion sociala e pedagogica nòva. Long d’aquela aventura, los congreses e los rescontres entre parents e regents contunhan de definir l’especificitat del projècte : s’associar per far escòla, una pedagogia en movement, l’immersion una revolucion. Los programas Familhas de Lengas e Musicas de las lengas se trapan ara al còr d’aquesta escomesa pedagogica : cossí respondre en actes e en practica an aquelas questions, a l’alba del sègle XXI : es possible de pensar l’escòla amb 25 una plaça e un ròtle vertadièr de totes sos actors (enfants, parents, regents, personal) ? Cossí ensenhar las lengas ?
Quina concepcion de l’alteritat e quina practica de la ciutadanetat deu garantir l’escòla ?
ALBERT Joan Francés (Confederacion de las Calandretas)
L’immersion, escòla de l’exigéncia
Calandreta nasquèt i a 30 ans en responsa a una idèa lançada pel sénher Ives Roqueta alara responsable de l’IEO nacional. La lenga èra en dangièr e, per el, lo reviscol se deviá de passar per l’ensenhament ! D’unes causiguèron de relevar l’escomesa, e contra vents e marèas, l’escòla en occitan venguèt una realitat.
L’immersion coma biais per faire parlar la lenga als mainatges se pausèt coma una evidéncia per los que comencèron aquesta aventura.
Prepausam de far lo ponch a prepaus de totes los aspèctes d’aquesta causida. L’immersion se decreta pas e sa mesa en òbra impausa un engatjament, una determinacion e una formacion especifica.
Cada jorn dins la classa l’immersion pausa question a prepaus de la sieuna practica, a prepaus de las estrategias que cal botar per esperar una mena de capitada que demanda ela tanben d’èsser avalorada amb rigor e objectivitat.
Analisarem perqué l’immersion fa sens tant pels practicians coma pels mainatges e cossí venguèt un subjècte d’estudi: ne calguèt comprene los mecanismes, las repercussions suls subjèctes e sustot las exigéncias per ne tirar totes los beneficis esperats.
Veirem l’importància del professor Jean Petit qu’acompanhèt los regents futurs dins lor formacion e cossí son esclairatge foguèt precís e rigorós e permetèt a cadun de se bastir un argumentari seriós a prepaus de l’immersion. Illustrarem tanben son trabalh dins las classas que permetèt de tirar de la teoria d’estrategias vertadièras per l’ensenhament en lenga nòstra.
Mostrarem cossí aquel anar-tornar regular entre lo mond de la classa e lo de la sciéncia, original dins lo païsatge de l’educacion en França, faguèt pròva que cada part trapava dins lo trabalh de l’autra d’unas rasons per melhorar son analisi coma son biais de faire.
Calandreta passèt en trente ans d’una escòla experimentala a una escòla expèrta. Es aquesta mutacion qu’ensajarem d’espepissar.
La Confederacion occitana de las escòlas laïcas Calandretas
Ostal d’Occitània . Espaci Jaume 1èr d’Aragon . 117 carrièra dels Estats Generals . 34000 MONTPELHIÈR . tel : 04 67 06 81 10
mirelha.blanquer(at)wanadoo.fr - de remplaçar/remplacer (at) per/par @
La Confederacion occitana de las escòlas laïcas Calandretas es afiliada a
l’ISLRF, l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
Mencions legalas